El Centre Comarcal Lleidatà celebra el seu 99è aniversari,  encetant així el camí cap al centenari. 

Amb motiu d’aquesta commemoració,  hem organitzat un acte obert a tothom que tindrà lloc avui a les 18.30 h de la tarda a la sala d’actes de la seu (Gran Via de les Corts Catalanes, 592), que comptarà amb el pregó de Xavier Bertran, actor, guionista i director de la sèrie Lo Cartanyà. 

Fundat el 4 de novembre de 1927 amb el nom de Centro de Lérida y sus comarcas, el Centre va néixer en el context d’una Barcelona travessada per l’arribada de grans fluxos migratoris de tot Catalunya i sota la voluntat de donar resposta a la necessitat dels lleidatans i lleidatanes residents a la capital catalana de mantenir el vincle amb les seves terres d’origen i crear un espai de trobada on compartir i preservar la seva cultura. 

Al llarg de gairebé un segle, el Centre s’ha consolidat com a ambaixada de les Terres de Ponent i Pirineu a la ciutat barcelonina i espai de referència per a la difusió de la cultura catalana i per al debat sobre els grans reptes socials, polítics, econòmics i territorials del país. Aquesta trajectòria s’ha construït de la mà de figures cabdals de la història de Catalunya, com Lluís Companys, elegit president del Centre el 1929, i Francesc Macià, nomenat president d’honor el 1933.

Una vida de resistència cultural i reivindicació de la catalanitat

Durant la postguerra i els anys de la dictadura franquista, el Centre Comarcal Lleidatà va tenir un paper destacat en la defensa de la llengua i la cultura catalanes. L’entitat va contribuir a mantenir viu el català i a promoure la literatura i les expressions culturals del país en un context hostil i advers per a la seva normalització.

En aquest sentit, el 1928 el Centre va crear el Butlletí Interior, una publicació mensual amb un discurs clarament catalanista i progressista, on es recollien diversos articles que permetien acostar-se a la vida cultural de la institució i de la Catalunya Occidental. Inicialment bilingüe, el butlletí va anar incorporant progressivament més contingut en català fins que, el 1968, esdevingué una publicació exclusivament en aquesta llengua.

La vida del Centre ha estat estretament vinculada a la història de Barcelona i de Catalunya. L’entitat va ser l’encarregada d’acollir el primer concert de la Nova Cançó, moviment artístic, cultural i polític que buscava promoure i normalitzar l’ús de la llengua catalana a través de la música en ple franquisme. També es va convertir en un espai de trobada i reunió de La Crida a la Solidaritat, iniciativa creada per la societat civil de reivindicació catalanista que va donar lloc a tota una sèrie de mobilitzacions en contra de la LOHPA (Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic). 

El compromís sostingut del Centre amb la defensa del patrimoni lingüístic i cultural del país va rebre el reconeixement institucional de la Generalitat de Catalunya l’any 1993 amb la distinció de la Creu de Sant Jordi. Segons el redactat oficial, el guardó reconeixia «l'aferrissada reivindicació de la identitat catalana, en temps adversos al país, en què va defensar la catalanitat de les comarques lleidatanes davant els intents de separar-les de Catalunya. I per l'organització de nombroses activitats de difusió de la nostra cultura popular i tradicional».

Peus de foto de la imatge de la portada: 

1- Ball de la pinyata, 9 de març de 1941.

2- Cafè dels dissabtes, secció cultural del Centre Comarcal Lleidatà (data indeterminada).

3- Homenatge del Centre Comarcal Lleidatà al seu primer president honorari, Francesc Macià. 

4- Socis i sòcies del Centre Comarcal Lleidatà (data indeterminada).

5- Ball al Centre Comarcal Lleidatà (data indeterminada). 

6- Visita de Lluís Llach al Centre Comarcal Lleidatà amb motiu del llançament d’un dels seus discos (data indeterminada). 

7- Imatge del Centre Comarcal Lleidatà (data indeterminada). 

8- Carnaval al Centre Comarcal Lleidatà, 1955. 

9- Imatge del centre del 1942.